Superficialitat i imatge a debat.

Inspirada en la lectura de diferents blogs, m’ha sorgit un tema de debat bastant interessant i alhora controvertit. 

Cuidar-se, arreglar-se i seguir la moda és sinònim de superficialitat? Els que són presumits i es miren més al mirall, són més infeliços?

Doncs bé, jo no sóc psicòloga, però si professional de la salut i penso que puc aportar una petita opinió, que per alguns serà lògica però crec que és important de debatre.

Jo crec que primer hauríem de començar per definir una persona superficial, segons IEC és manca de profunditat.  Relatiu a la persona podríem deduir que és algú, amb manca de fons, que solament dona importància a l’aparença. Partint d’aquí ens preguntem,  una persona que dona molta importància a l’aparença , significa que no dona importància a l’interior? Significa que està buit de fons? Que no té personalitat? Aquí deixo la reflexió per a que cadascú tregui conclusions.

Una vegada descrit aquest concepte, ens endinsem en el tema de debat. 

La mesura i l’equilibri crec que marca el límit entre la visió positiva i negativa. M’explicaré millor. Penso que alimentar-se adequadament, fer exercici físic i seguir alguns consells de bellesa pot aportar un benestar i millorar l’autoestima de la persona, sentir-se  bé i acceptar-se un mateix portant un estil de vida adequat. Inclús jugar amb la moda pot aportar diversió, despertar la creativitat de cadascú i fer-ne una expressió de les seves emocions. Això és clar, cadascú ha decidir quin és el seu estil, tant és el que es porti avui si a tu et dona la gana de posar-te el que es portava ahir, o el que potser no s’ha portat mai, l’important crec que es sentir-se bé amb un mateix.

Per contra, quan comencem a fer de la nostra aparença una obsessió i una angoixa en el nostre dia a dia és quan ja em creuat el límit, ja no ens aporta res positiu.  Tampoc aprovo seguir els estàndards de bellesa, i una única tendència  per a tothom, la meva aposta és per a la varietat, pels diferents colors i per a que cadascú tingui la seva personalitat. És difícil no creuar el límit, ja que segurament molts comentareu que la industria i els mitjans de comunicació ho han fet molt malament, i així és, però espero i crec que queden també molts professionals amb intenció de canviar les coses i de convertir tot això en una cosa molt més saludable.

Per últim, també faré referència als prejudicis als quals estem sotmesos quan fem una certes afirmacions, penso que abans de etiquetar algú de superficial, primer em de conèixer-lo, aprofundir en la seva personalitat, i llavors podrem donar la nostra opinió, independentment de si aquest és presumit o no.

Ara és el vostre torn, què opineu? Que penseu sobre el tema? M’encantaria llegir moltes opinions i comentaris diferents!! Gràcies!