Avui us explicaré un secret amorós, no es tracta de cap noi no…es tracta d’una
ciutat, va ser un amor a primera vista. Quan tenia 13 anys, vaig fer un viatje
amb els meus pares, la destinació era Donosti-Sant Sebastià. Només sortir del
cotxe i passejar pels seus carrers, li vaig dir a la meva mare, “jo un dia vull
viure aquí”.
Els palaus del passeig de la “Concha”, la Catedral, el carrer dels “Pintxos”,
m’encanta menjar, i disfrutava d’aquella meravella. Tot i que la primera vegada
que vaig estar-hi ens va fer uns dies plujosos, sentia igualment alguna cosa
especial.
Com tot amor, amb els anys es va dissipant, i han aparegut a la meva vida
altres ciutats on he dit altra vegada: “jo vull viure aquí”. La veritat és que hi ha moltes
ciutats precioses on ens agradaria viure. Tot i això, Donosti sempre guarda el
seu encant, el seu mar enfadat, i la seva arquitectura particular.
Aquest cap de setmana passat, vaig fer una escapada a Donosti, la ciutat em
va rebre amb un sol radiant, i jo em divertia com una nena veient l’espectacle
de les onades que xocaven contra les escolleres.
Hi havia molta gent veient l'espectacle que la naturalesa ens regalava en aquell moment.
Vaig tornar a sentir-me acollida, el paisatge era inmillorable,
vam passejar per la “Concha” altre cop, i
pels jardins de davant seu que li donen aire diferent. També els
cavallets em van fer sentir nostàlgia i és que et venen ganes de pujar-hi i
començar a donar voltes.
Em faltava veure dues parts molt importants de la ciutat, una era “El peine de
los vientos”, que no hi vam puguer accedir perquè picava el mar amb força, no
obstant, vaig tenir la seva imatge allunyada, preciosa amb el mar saltant.
L’altra part era el “El Monte Igueldo”, no fa falta dir que les vistes són
espectaculars, però també la seva peculiaritat és el parc d’atraccions que hi
alberga. És molt antic però diferent,val la pena veure com són les
instal.lacions.
Després de passar aquell dia vaig pensar que encara em quedava molt per a
descobrir en aquella ciutat...