Viatge a Galicia

Dia 1. A les vuit del matí vaig sortir de Lleida per anar a Bilbao i trobar-me amb el meu company, el Mikel , i des d'allà vorejar la costa amb cotxe fins arribar a Galicia. Vam pensar que fer tot el viatge en un dia seria molt pesat, així que vam reservar un Hostal a  Cangas de Onís, a Asturies, per a passar la primera nit. En arribar al poble, un flaix em va venir al cap, jo ja havia estat allà en un viatge anterior que havia fet amb els meus pares. Sóc un cas! L’Hostal Fermín era petit però acollidor, qualitat-preu molt acceptable. El poblet és molt turístic però té molt d’encant amb moltes botiguetes de productes típics de la zona, sidra, formatges etc. La veritat és que m’hagués quedat uns dies més perquè no vam poder veure gaire la zona, però en un altre viatge serà.

Aquella nit, vam anar a sopar a Ribadesella. Un pont divideix les dues parts de la ciutat, és un bon lloc per passejar i veure les torres burgeses que es troben a primera línia de mar.



Dia 2. Després d’un bon esmorzar a l'Hostal Fermín vam agafar la carretera fins arribar a la Platja de les Catedrals, el seu nom es deu a les seves enormes roques erosionades pel mar, quan la marea és baixa, es pot passar a través d’elles. Quan nosaltres hi vam anar, el mar estava alt però igualment el paisatge és fantàstic i hi ha unes passarel·les que conviden a passejar per la zona. 

Després volíem fer parada a Viveiro, ens vam perdre per unes carreteres d’interior que pensàvem que no arribàvem mai, però finalment vam trobar el poble i vam dinar al “Restaurante Paseo Maritimo”. Tenien un menú d’uns 10€ per persona, però també tenien especialitats de la zona i cuina casolana. Com que estàvem molt tips, vam decidir anar a la platja, la “Playa de Abrela”, una platja d’arena fina, tranquil·la i envoltada de molta vegetació. Hi ha zona d’aparcament i diferents restaurants al darrera de la platja.

Una vegada descansats, vam tornar agafar la carretera per anar al poble on passaríem nit, Cedeira.  Vàrem sopar a la taverna “Praza do Peixe” on serveixen tapes molt abundants i molt bones, si sou sibarites i voleu provar el percebe us pujarà una miqueta més el preu. Nosaltres vam visitar el poble de nit, ja que disposàvem de poc temps l’endemà i vam aprofitar el bon temps per passejar per aquells carrerons. Les cases eren també majestuoses, i la pèrgola de la plaça major em va encantar. Penso que és un poblet que s’ha de visitar. 

El lloc que vàrem triar per dormir era “Hospederia Cordobelas”, una casa rural ben situada, amb una mestressa molt atenta i bones vistes del poble. Una crítica personal: Penso que la decoració era una miqueta sobrecarregada, sobretot la recepció, i penso que se’n podia treure molt partit d’una casa tan bonica. 66 euros per persona i nit sense esmorzar també crec que qualitat-preu és excessiu.

 

      

 

Dia 3. Com que no volíem pagar més per esmorzar vam improvisar-lo a les tauletes de l’habitació amb algunes provisions que teníem.

Vaig fer una trucada a la meva amiga Marta, ens esperaria a Ferrol per ensenyar-nos una mica la zona. Em va fer molta il·lusió retrobar-me amb ella i a més a la seva terra.

Ens va portar a visitar el “Castillo de San Felipe”, una fortificació del segle XVI. No ens van cobrar res per a visitar-lo i les vistes eren impressionants.

Després, tots plegats, vam anar a dinar a Mugardos, un petit poble pesquer, no molt turístic però us recomano que hi passeu i sobretot que proveu el pop, ja que per a mi va ser el millor de la meva vida. Vam deixar la Marta al seu poblet i nosaltres vam fer ruta cap a la Corunya, només vàrem passar en cotxe, però tot el seu passeig marítim i la torre d’Hèrcules crec que s’haurien valgut una tarda de visita. De la Corunya, vam agafar l’autopista per anar cap a Fisterra, allà on la terra acaba i no es veu l’horitzó. És un lloc especial, on et sents lluny de tot i poca cosa davant d’aquella immensitat d’aigua.

Aquell dia va ser molt cansat, ja que va ser ruta en cotxe moltes hores, finalment vam arribar a Santiago, a l’“Hotel Puerta del Camino”, un hotel molt luxós, ampli, confortable i a bon preu, a les afores de la ciutat però perfecte per a descansar bé.

     

 

                 

                 

                

                  

 

Dia 4: Teníem el cotxe ben aparcat, i vam agafar el bus que ens portava al centre de la ciutat, només costava 1€ per persona.

El dia era gris, així que no deixava gaudir plenament dels monuments de la ciutat, tot i això, amb el nostre mapa, ens vam dirigir directament a la Catedral, on centenars de peregrins cantaven a la seva arribada. Aquella plaça em va recordar a Venècia, no sé ben bé perquè.  Vam passejar, observar els monuments, no us diré que vam entrar a museus, convents i esglésies perquè us enganyaria, però bé, vam recórrer l’essencial fins a l’hora de dinar.
Vaig voler trobar "O cabalo Branco", una taperia molt famosa a Santiago. Et demanes el primer beure i et porten unes tapetes a base de diferents coses, ara, et demanes el segon i la història va diferent, de tapeta “nanai”, així que si vols atipar-te més, hauràs de demanar menjar a part. Així doncs, em va defraudar una mica, però el lloc és agradable i un dia és un dia.

            La ciutat té un encant especial, però com a opinió pròpia i subjectiva m’esperava més.

Havíem de passar nit a Vigo, així que altra vegada autopista i cap a les Rias Baixas. Com que anàvem bé de temps, vam decidir aturar-nos a O Grove i descansar a la platja. No feia temps de banyar-se però si per a passejar per la sorra, i gaudir d’aquella mar més plana.

            Una vegada vam arribar a Vigo, el nostre Hotel era el “ Posada Ensenada”, un tres estrelles 

            força econòmic i còmode.        

  

           

         

                

     

   

     

Dia 5: Ja teníem reservats els bitllets que ens portarien a les Illes Cíes. És un paradís natural i era visita obligada. Durant el matí no ens va fer gaire bon temps, però després es va anar aclarint el dia i ja es podien veure millor els blaus de l’aigua.

Per a dinar, berenar o el que vingui de gust hi ha un restaurant a la platja principal “area do rodas”, ofereixen molts plats típics de la zona i tenen una gran terrassa per a menjar davant mateix del mar.

L’illa ofereix diferents itineraris per a caminar, us invito que us ho mireu bé abans si teniu intenció d’anar-hi, ja que segons on aneu heu d’anar més preparats. Nosaltres vam anar fins a “alto do principe” i les vistes eren impressionants, una caminada apta    per a tothom i que mereix molt la pena.

A l’Illa no hi ha hotels però hi ha la possibilitat  d’allotjar-se en un càmping, penso que també és una bona alternativa pels qui volen gaudir plenament de l’entorn.

Vam tornar a Vigo pensant que potser era dels millors racons que havíem vist.

Com que estàvem cansats, vam triar un petit restaurant vora l’Hotel, es deia “La Crep de la Crep”. Era un espai tranquil, amb creps de qualitat i diferents i amb bona atenció. Si hi aneu us recomano que proveu la Sidra, que em recordava a la Bretona, amb un toc dolç boníssim.

            Era el dia de tornar a casa, i ens esperava un llarg camí. Vam agafar forces amb un bon                        
            esmorzar i autopista amunt. Tot i això, teníem una parada estipulada, Lleó.

La veritat és que va ser una boníssima idea, és una ciutat increïble, la seva Catedral Gòtica és preciosa, però és que totes les façanes de les cases tenen un encant especial.

Em queda una mica lluny de casa però m’agradaria tornar-hi.

Finalment, vàrem entrar a zona d'Araba, i jo tenia un desig, fer una parada a Vitoria-Gasteiz.

Aquella havia sigut la meva ciutat durant un any, me la sento molt meva i volia passejar per a recordar els bonics moments viscuts.

 

    

 

Al arribar a casa, em vaig assabentar del terrible accident que hi havia hagut a Santiago, no m’ho podia creure, només feia uns dies que nosaltres estavem allà i ara arribava aquesta noticia. No vull finalitzar sense donar el meu suport a les familiars de les víctimes i afectats.