Tots tenim en la imaginació, encara que no hi haguem estat, un Paris. Segurament, en la majoria, hi surt la torre eiffel, allà plantada al mig de la ciutat, tant és el que hi hagi al voltant, l'important és que el símbol del romanticisme no falti. En altres ments més agosarades, les vedets del Moulin Rouge no deixen de cantar i els transporten al Paris més lliberal. Però no ens oblidem dels nens, Paris és sinónim de Mickey, Minnie entre altres.
Però arriba el moment de marxar a Paris, de vacances?No, a treballar. I com serà viure allà?Els parisins son tan tancats i estirats com diuen? La veritat no ho sé, però tothom diu: Paris, quina sort!! Doncs som-hi!
Durant el mes de septembre encara cauen bons rajos de sol, encara pots gaudir de l'arquitectura de la senyorial ciutat. Jo pensava dinar a les tres de la tarda, però ja només m'ofereixen una amanida amb una salsa estranya. Hi ha oli? Doncs no n'hi posen.
Com a treballadora que començo a ser, no m'instalo a un hotel turistic al mig de la ciutat, sinó que "temporalment" em quedo a una residència dels límits de Paris. El metro no és el romanticisme en estat pur, però hi ha línies per donar i vendre.
Tinc algunes estonetes per gaudir d'aquells racons, sí, algun racó encara queda on s'hi respira aire Parisí. "Temporalment" aconsegueixo plaça en una residencia de treballadors, però on he anat a parar?això no és Paris. Pensant que la feina comença a les 7 del matí i tinc una hora i quart de transport, m'hauría de buscar un apartament per a mi sola o bé compartit.
Bé, ja he entès que aquesta posibilitat no està dins les meves possibilitats.
L'oportunitat de estar un mes a un piset de Montmatre no me l'esperava, doncs sí, realment és un petit poblet amb la seva màgia. Veure la Torre Eiffel a les sis del matí quan vaig a treballar és una sensació magnífica.
Le Marais també té el seu qué, les seves "petites boutiques" i "Bistros", a vegades massa gent ja que està de moda, però també és diferent.
L'oportunitat de estar un mes a un piset de Montmatre no me l'esperava, doncs sí, realment és un petit poblet amb la seva màgia. Veure la Torre Eiffel a les sis del matí quan vaig a treballar és una sensació magnífica.
Le Marais també té el seu qué, les seves "petites boutiques" i "Bistros", a vegades massa gent ja que està de moda, però també és diferent.
"Definitivament" em quedo en una residencia del centre de Paris, i ara comencen els papers.
Però per visitar-me al metge necesito dir quan cobro? I m'he d'esperar mesos per tenir la targeta? Però si aquest paper ja l'havia donat.
Els mesos d'hivern són grisos i costa trobar el temps per sortir, però en els boulevards Saint-Michel i Saint-Germain sempre queda llum i ambient per fer unes compres.
Als matins, la gent corre per anar a treballar, pot ser que algun cop de colze et fagi pensar que els parisins molt simpatics no són. Tot i això, si et guanyes l'amistat d'un parisí hi pots confiar per sempre més.
El dia a dia a Paris, no és fácil, ni potser com un s'imagina en els pensaments més inocents però sempre ens guarda regals com el que a mi em va fer un dies abans de marxar.
Paris au revoir.
