Ja feia dies que pensava que volia
anar a un cabaret. Podria ser que alguna sèrie de televisió hi hagués ajudat,
el nom de la sèrie no el diré perquè no, no em paguen comissió per la
publicitat i del que vull parlar no és d’això.
Bé, doncs això, que tenia ganes
de anar a veure un espectacle de cabaret, però encara no havia trobat l’ocasió.
El divendres passat, vaig trobar una oferta, i era del Molino, mític de Barcelona
i no m’ho vaig pensar dues vegades.
A la tarda tenia exàmens, però jo
vaig estar pensant tota la tarda en l’ocasió que m’esperava. Vam arribar abans de l’hora, i amb poca estona es va fer una cua llarguíssima.
Quan fas cua vas mirant, i pensant i la veritat que si algú té prejudicis,
allà tots et marxen. Hi ha gent de tota mena, i sobretot parelles, joves i més
grans.
Ens vam asseure casi a davant de
tot, i de seguida vam ens vam sentir molt ben acollits. Tot el Molino estava il.luminat
i es que la gran Merche Mar va explicar en la presentació que l'interior d’El
Molino es va modificar completament a la reforma de 2006-2010 Així, actualment
les plantes superiors queden dividides entre la platea i l'amfiteatre amb un
aforament total de 250 places. L'interior manté les antigues petites dimensions
i la barra a l'esquerra, a més ara té el piano de la Bella Dorita.
I es que el Molino va ser dels
més reconeguts d’Europa durant bona part del segle XX i XIX pel seu caràcter
transgressor i personalitat pròpia. Va obrir les seves portes al 1898 amb el
nom de Pajarea Catalana, al 1910 va cambiar el nom a Petit Moulin Rouge i amb l’arribada
de la dictadura franquista es va obligar a cambiar el nom per El Molino. I així
s’ha quedat.
Doncs torno al dia que jo vaig
anar-hi, no coneixia la Merche però feia unes intervencions carregades d’humor
i d’ironia, i a la vegada aconseguia fer sentir el públic part de la funció.
L’espectacle combinava estils ben
diferents, circ, balls exòtics i a la vegada amb el seu punt de picardia i he
de destacar l’actuació de la “Lady Molino”, Vanessa García. Té una veu impressionant,
les seves actuacions són explosives i té un magnetisme que deixa entreveure que
porta el cabaret a la sang.
En general, va ser perfecte, és
molt entretingut, no és vulgar, ni té res a veure als tòpics o tabus que la
gent té dels cabarets, a mi em va encantar, i us animo a tots que hi aneu. Val
la pena. De fotos, us en deixo poquetes, ja que no se’n poden fer durant la
funció, però millor, així hi aneu i ho descobriu!! Jo no actuava però m'encanta disfrassar-me i aquí us deixo una foto que fa honor al post! Petonets!!
