Translate

martes, 21 de enero de 2014

Escapada a Cotlliure

Entre temps de festes nadalenques i exàmens no he tingut temps d’escriure fins ara. Us volia ensenyar el bonic poble que vaig visitar durant el Pont de Desembre, Cotlliure.
 
Cotlliure està a pocs quilòmetres de la frontera administrativa entre Catalunya i l’Estat Francès, tot i que aquest forma part de l’espai coneixem com a Catalunya Nord ja que fins el tractat dels pirineus va pertànyer al Principat de Catalunya i molts dels seus habitants encara parlen Català i mantenen les arrels i conviccions del seu passat. Nosaltres hi vàrem arribar per la costa passant per Llançà, on vam dinar al Restaurant Llançà Port, amb unes vistes magnífiques, cuina tradicional però amb un toc d’innovació. La decoració també era molt especial, amb detalls del mar però també amb aires orientals.
Vam arribar ja de nit a Cotlliure, i ens vam instal·lar a l’Hotel “Le Bon Port”, qualitat preu correcte, còmode i amb unes vistes a la platja i al castell impressionants.
Bufava molt fort la tramuntana aquella nit, tot i això vam sortir a buscar un lloc per sopar, vam recórrer els carrerons del poble de nit, i tot semblava desert a les 7 de la tarda. No obstant, alguna senyora molt simpàtica ens va explicar coses i al final una catalana a l’exili ens va dir on podíem menjar.

L’endemà ens vam aixecar amb un dia esplèndid, un sol que il·luminava aquell mar tan blau i tota la pedra que compon el poble.

El primer que vam fer després d’esmorzar va ser visitar la tomba d’Antonio Machado que està enterrat allà junt a la seva mare. Tot seguit, caminant vàrem tornar a recórrer els carrers però ja amb tots els colors i les galeries d’art obertes. I és que Cotlliure va ser motiu d’inspiració per a pintors com  Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dalí. En tot el casc antic es poden trobar botigues d’artesania, pintura, roba etc.

Tot seguit ens vam dirigir cap a la platja, la gent esmorzava amb el sol de cara, era molt especial, i vam anar caminant fins a una petita ermita on hi havia una vista molt bonica.
La visita estrella per això va ser el Castell Reial, el qual ha sigut imprescindible en la història des del 673. Hi hauria molt a explicar de la seva història, però jo em centraré amb la visita. Vam tenir la sort que aquells dies previs a Nadal si celebrava la “Coeur du Noel”, l’entrada era gratuïta i dins hi havia un mercat en totes les plantes del castell, i de articles de tot tipus, molts d’ells fets artesanalment.

L’ambient era fantàstic, nens i grans gaudien d’aquell festival de colors, sabors etc. Val la pena visitar-lo també per les precioses vistes que ofereix.
Es per repetir-ho i quedar-s’hi més dies!
Aquí us deixo les fotos, espero que us agradin!