Bojos anys vint!

Avui us invitaré a somiar amb mi. Ara que arriben les vacances, us heu plantejat alguna vegada en quina època us agradaria viure uns dies? Si, no parlarem del destí preferit d’aquestes vacances, això és un tòpic. Ens deixarem endur a través de la maquina del temps i pensarem en quin moment històric voldríem treure el cap.

A mi personalment, m’inspiren els anys vint. Segurament Paris seria la ciutat idònia per apreciar el que estava passant en aquells moments, però també als Estats Units podria palpar la esplendor que vivien .

Aquells temps van ser un parèntesis en el que va sortir la creativitat i la llibertat de molts artistes, el jazz i el charleston es ballaven en tots els locals i les dones expressaven feminitat amb subtilesa i comencen a situar-se al front d’una societat que fins ara no les havia deixat ser. Potser tota aquesta societat “bohème” va patir fins i tot un descontrol, les ganes d’evadir-se del tot el que s’estava coent els va portar a l'extrem.

Tot i això, a mi els vestits amb serrell i els “bandeaux” em fascinen, m’agradaria passejar per aquells cafès de Paris, anar al Teatre, i acabar en un petit cabaret per a ballar el Charleston i qui sap si per allà em trobaria a Dalí o Picasso.

Diferents directors de cine s’han inspirat en tot això, a mi les pel.licules de  Woody Allen em costaven al principi però he de dir, que sempre m’han acabat agradant, tenen alguna cosa especial. En aquest cas, us recomano Midnight in Paris, potser d’argument senzill però  té una escenografia immillorable.

 

Crec que el meu Paris, no és el dels anys 2012-13 sinó el dels anys 20.  
Us deixo un video molt divertit i inspirat en el que us he explicat.

 

Ara us toca a vosaltres explicar-me la època dels vostres somnis!