Estem tips de parlar de la crisi, a totes hores ens parlen de la situació que vivim, debats, entrevistes a polítics però la realitat ens cau al damunt cada dia quan ens despertem i pensem en quins són els passos a fer.
Joves com jo ens plantegem
què fer per aconseguir un lloc de treball i la ràbia s’imposa quan un pensa:
perquè ara? Perquè en el just moment que he acabat els estudis?
És difícil no caure
en un pessimisme indefinit, és un tòpic treure’n la part positiva, riure cada
dia bla bla bla...Tot i això, plantejo el tema del temps, en tenim molt, i és el moment de pensar que potser si no tenim feina podem ocupar aquest meravellós en tot allò que fins ara no havíem pogut fer, i fins i tot ser.
És el temps de la
creativitat, i penso que en aquest període que vivim és quan sortiran més
artistes o idees innovadores per a construir un món diferent i millor.
Segurament, ara mateix no
tindrem els recursos per a desenvolupar totes aquestes idees, però ens serviran
en un futur, quan les coses ens aniran bé, aquella idea que avui has
pensat serà la que et farà feliç demà.
És un temps preciós
per pensar, per a pensar qui volem ser. És difícil programar la nostra vida,
inclús avorrit, però podem fer un full de ruta amb els nostres objectius principals.
Crec que és una forma de motivar-nos y de activar-nos en el nostre dia a dia.
Finalment, dir-vos,
als que us trobeu com jo, no us deixeu vèncer, no us atureu, pas a pas i amb
paciència aconseguirem el que ens hem proposat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario